Teatre Radiofònic

Malgrat que el teatre de Sagarra pugui semblar avui ja un xic arcaic, el cert és que cada cop que es representa en algun dels escenaris teatrals catalans té una gran rebuda; en part, sobretot, per la intenció de provocar una certa crítica de la moralitat de l’època amb trames carregades d’amors il·lícits i trifulgues sentimentals rocambolesques, sovint un punt pujades de to, que són un senyal de difusos ambients senyorívols i temps remots. De tant en tant, Sagarra també sap tocar la fibra amb monòlegs ideals per al lluïment dels actors, on els personatges confessen els seus neguits a flor de pell. I entre saraus, tràngols i confessions, després d’embolicar bé la troca melodramàtica i remoure les agrors dels personatges, arriba el desenllaç, carregat de moral, bondat i amor veritables. Aquest és l’esquema tradicional de l’obra sagarriana, un compendi que li infligeix un notable aire de modernitat als seus textos dramàtics, i converteix una representació i posada en escena d’