Teatre Radiofònic

Alejandro Rodriguez Alvarez, conegut amb el pseudònim d'Alejandro Casona, és un poeta i dramaturg asturià nascut el 1903, descendent de progenitors ambdós dedicats a la docència. Va iniciar els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat d'Oviedo per després acabar la Llicenciatura a Murcia. Més tard, es traslladà a Madrid, on va emprendre els estudis a l'Escola Superior de Magisteri. El 1928, després de llicenciar-se, fou destinat a la població aranesa de Lles, localitat on fundà un grup de teatre infantil conjuntament amb els alumnes de l'escola on impartia les classes. El 1931, després d'apovar unes opsicions de la Inspección Provincial de Madrid, tornà a la capital, on va fixar-hi la seva residència. És en aquesta època, que començà a escriure nombroses obres teatrals i poètiques, com ara "El peregrino de la barba florida", "La flauta del sapo", o "La sirena varada", aquesta darrera estrenada al Teatro Español amb gran èxit. El 1937, després de l'esclat de la Guerra Civil, va haver d'exiliar-se a Arge

¿Qué es la vida? Un frenesí. ¿Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción, y el mayor bien es pequeño: que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son. Aquest és un dels fragments més coneguts del teatre clàssic espanyol de tots els temps. És el monòleg de Segismundo a ''La vida es sueño'' de Pedro Calderón de la Barca, tot un clàssic del teatre barroc del segle XVII que avui posem en antena en el marc de la Temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora. Pedro Calderón de la Barca és un dels més insignes literats del teatre barroc del Segle d'Or espanyol. La seva producció dramàtica consta de poc més d'un centenar de comèdies, una vuitantena d'autos sacramentals, lloes, entremesos ai altres obres considerades menors. La seva obra teatral és entesa com la culminació del model creat a finals del segle XVI i començaments del XVII per Lope de Vega, amb una millora i perfeccionament de la fórmula dramàtica que redueix el nombre d'escenes i depura els elements lírics i poc funcionals pe

Goldman, nascut a Xicago el 1927 en el sí d'una família d'origen jueu i mort el a Nova York el 1998, destacà com a dramaturg i guionista televisiu, i és germà del també escriptor i guionista William Goldman. L'obra que avui posem en antena, "El león en invierno", fou estrenada en versió teatral a Broadway el 1967. Un any més tard fou portada a la gran pantalla, segons guió del mateix autor, i amb un repartiment en el que apareixien actors com Peter O'Toole, Katherine Hepburn, Anthony Hopkins o Timothy Dalton. L'èxit aconseguit li valgué el reconeixement en forma de diversos premis cinematogràfics, entre els que podem destacar l'Òscar a la millor actriu per Katherine Hepburn, guardonada també amb el premi Bafta; i el Globus d'Or al millor actor per Peter O'Toole. L'acció se situa al Castell de Chinon, on el Rei d'Anglaterra, Enric II, viu amb la seva amant Àlix. Es cel·lebra la Festa de Nadal i el Rei ordena l'alliberament de la seva esposa, Leonor d'Aquitània, a qui té recluïda des de fa deu anys. El Rei

Pierre Barrillet, parisenc nascut el 1923, i Jean-Pierre Grédy, originari d'Alexandria nat el 1920 i establert a França, és un tàndem d'autors teatrals que han escrit més d'una trentena d'obres de teatre englobades en el gènere del ''teatre de boulevard'' (comèdies curtes amb caire vodevilesc), algunes de les quals han esdevingut autèntics èxits de públic, sobretot a França. Entre tota la seva producció literària, destaquen, per exemple, ''El do d'Adela'', una de les seves primeres creacions, del 1948, ''Flor de cactus'', del 1963, ''Quaranta quirats'' i ''Quatre històries de lloguer'', del 1966; o ''Pell de Judes'', del 1974. D'entre totes les seves creacions, l'obra que avui posem en antena és potser la més coneguda. No en va, ''Flor de cactus'' fou, fins i tot, portada al cinema el 1969 amb la direcció de Gene Sacks i Walter Matthau, Ingrid Bergman i Goldie Hawn en els papers principals. La comèdia narra la història de Julián, un home solter que ronda els quaranta i que presumeix de seductor. La seva a

Adolfo Torrado Estrada, nascut a La Corunya el 1904, s'inicia com a literat a 'La Voz de Galícia', però no és fins que marxa a viure a Madrid, el 1929, que comença a destacar com a autor dramàtic. La seva primera obra, ''Crack'', que combina el melodrama i la comicitat, és una autèntica denúncia de l'estraperlo; i ho fa fent ús dels estereotips regionals sobre els gallecs, un recurs que al llarg de la seva carrera és una constant habitual. Abans de la Guerra Civil, escriu diverses comèdies en col·laboració amb Leandro Navarro Bonet, com ara ''El debut de la Patro'' (1932), ''Los hijos de la noche'' (1933) o ''La mujer que se vendió'' (1935), totes elles amb una sensibleria i un humor fàcils que són habituals en el 'torradisme'. Però és després de la Guerra quan la seva fórmula teatral assoleix un èxit comercial sonat, amb obres com ''Un caradura'' i ''El famoso Carballeira'' (1940), ''Mosquita en Palacio'' (1941), ''La duquesa de Chiruca'' (1942), ''El gran calavera'' (1945), ''Una gallega en Nueva York'' (19

Ruth Goodman fou una autora, guionista i traductora nascuda a Pensilvania el 1912, filla d'un autor i productor teatral de l'època. El 1932, es casà amb Augustus Otto Goetz, que aleshores exercia de corredor de borsa, i va adoptar el cognom del seu espòs. Junts, van començar a escriure els guions de diferents obres teatrals, fins el 1957, any de la mort d'Augustus. L'obra que avui posem en antena, «La heredera» data del 1947, i està basada en la novel·la del, també escriptor americà, Henry James, anomenada «Washington Square». «La heredera» és un guió ambientat a mitjans del segle XIX que narra la història de Helen, una jove tímida i senzilla, que viu amb el seu pare el Doctor Slooper, un metge que posseeix una gran fortuna. La seva esposa, la mare d'Helen morí en donar a llum la seva filla, i el doctor és qui s'ha encarregat des de sempre dels assumptes de Helen. La jove, que als seus trenta anys comença a sentir inquietuds amoroses, coneix Morris Townsend, un jove tot just arribat d'Europa. Helen i Morris c

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Anuillos para una dama' d'Antonio Gala. Emissió del 24 d'Octubre de 2020. Gala, nascut a la província de Ciudad Real el 1930, però cordovès d'adopció, és un escriptor que ha obtingut notable èxit en tots els gèneres que ha conreat: el teatre, la poesia, la novel·la, l'assaig, el columnisme periodístic, així com diversos guions televisius. El seu estil es caracteritza, sobretot, per una gran abundància d'imatges i recursos literaris i una acurada presentació formal dels seus textos. Sovint, també, acostuma a ésser crític amb personatges històrics i d'actualitat, un fet que en ocasions li ha comportat força crítiques dels seus detractors i dels que no combreguen amb la seva ideologia política. La seva activitat literària ha estat mereixedora en nombroses ocasions de guardons i premis literaris d'índole diversa. "Anillos para una dama" està inspirada en el poema èpic anònim del segle XIII, el "Cantar del Mío Cid". L'acció de l'obra se situa a la ciutat d

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La visita' d'Isabel-Clara Simó. Emissió del 18 de Juliol de 2020. Isabel-Clara Simó i Monllor neix a Alcoi el 1943. Llicenciada en Filosofia i Periodisme, i doctorada en Filologia Romànica, comença a exercir de docent, primer a la Comunitat Valenciana i més tard a Catalunya. El 1972 deixa la docència per iniciar la seva carrera periodística exercint la direcció de la revista ‘Canigó’ i col·laborant habitualment en diversos mitjans de comunicació. Els inicis de la seva carrera literària es remunten al 1978, quan un recull de sis històries de curta durada originals de l’autora sota el títol de ‘Es quan miro que hi veig clar’ obté el Premi Víctor Català de contes i narracions. La seva primera novel·la arriba el 1983. Ambientada a la seva ciutat nadiua, ‘Júlia’ és una història ambientada en personatges i fets reals ocorreguts a Alcoi arran de la insurrecció popular esdevinguda a la ciutat el 1873 i que, amb el tem

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Proceso a cuatro monjas' de Vladimiro Cajoli. Emissió del 18 d'Abril de 2020. Cajoli neix a Montevarchi, a la Toscana italiana, el 1911. Després de llicenciar-se en literatura, comença a exercir una intensa activitat com a periodista i assagista, col·laborant en diverses revistes i publicacions; i com a dramaturg, essent autor de diversos textos teatrals. El 1952 escriu el guió de la pel·lícula ‘’L’artícolo 519 di Codice penale’’, un drama dirigit pel debutant Leonardo Cortese. D’ençà d’aleshores, inicia una intensa activitat com a creador de textos radiofònics, i el 1959 guanya el Concurs Nacional de Guions Originals per a la Televisió organitzat per la RAI amb ‘’I figli di Medea’’, un drama de ficció televisiva que s’emet en directe per la televisió nacional i que es converteix en un gran esdeveniment mediàtic que guarda cert paral·lelisme amb la històrica emissió de ‘̵

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Cándida' de Georges Bernard Shaw. Emissió del 11 d'Abril de 2020. Dramaturg, crític literari i activista polític d'ideari socialista i pacifista, Shaw neix a Dublín el 1856, fill d'una família pobra i protestant. Atesa la seva condició econòmica precària, es forma de manera autodidacte i de seguida s’interessa per la literatura. D’ençà del 1870, s’instal·la a Londres. Allà passa llargues hores instruïnt-se a la biblioteca del ‘British Museum’ i s’inicia en l’escriptura, però les seves primeres cinc novel·les són rebutjades per tots els editors. És aleshores que comença a escriure una columna de crítica musical al diari 'Star' i que comença a involucrar-se en política, per acabar esdevenint una de les figures clau del moviment socialista i de les idees polítiques progressistes, i un provocador inconformista que aprofita la seva obra per criticar de manera constant i amb una certa dosi d’humor diferents aspectes socials de l’època. El 1892 es converteix

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'L'hereu i la forastera' de Josep Maria de Sagarra. Emissió del 4 d'Abril de 2020. Després dels grans èxits teatrals de començaments dels anys trenta, amb títols destacats com ‘‘La corona d’espines’’ i ‘‘L’hostal de la Glòria’’ que s’han convertit en referents i obres cabdals del teatre català, l’octubre de 1936, i a causa de la situació política que viu el país amb l’esclat de la Guerra Civil, Sagarra es veu obligat a marxar a l’exili passant per Marsella, Tahití i les illes de la Polinèsia Francesa per acabar establint-se a París el 1938. El 1940, acabada la Guerra, i ja de retorn a Catalunya, s’incorpora a la vida literària clandestina. El 1942 forma part de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i més tard du a terme la traducció de ‘’La divina comèdia’’ de Dante, reconeguda pels experts italians com la millor traducció d'aquesta obra a qualsevol llengua. A partir de 1945, reprèn l’activitat com a dramaturg després que la reposició d

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Una sobrataula', un recull de mon[olegs teatrals a c[arrec de Jordi Bernad. Emissió del 28 de Març de 2020. En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui ens acostem directament en el món de l’actor. Com si d’un mirall es tractés, us oferim un recull que hem anomenat “Una Sobretaula”, una selecció de petites peces, contes, monòlegs i diàlegs que serveixen als actors d’entrenament i aprofundiment en la tècnica. Un monòleg és sense cap mena de dubte un dels grans reptes per als actors. Agafar el text i interpretar sense cap més defensa que un mateix és arriscat però alhora és gratificant, emocionant... i si s’aconsegueix que el públic senti i visqui el mateix que el personatge, llavors ens trobem amb l’ART en majúscules. Però també ho trobem amb grans diàlegs, d’autors memorables de ploma implacable, que et sacsegen com actor, però també al públic/oïent. Hi afegim un capítol especial dedicat als contes, relats breu

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La raó d'estat' de Joan Carles Peris Emissió del 7 de Març de 2020. Peris, nascut a La Corunya el 1961, és fill dels també components del nostre Quadre de Veus Rafael Peris i Maria Glòria Farrés. Llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat de Barcelona, després dels seus inicis al Diari de Barcelona i al Diari de Terrassa, el 1983 es converteix en part de l’equip fundacional de Catalunya Ràdio, on hi treballa com a redactor i editor d’informatius primer, i més tard n’assumeix la corresponsalia a Madrid. Des d’allà, fa el salt a TV3 i s’especialitza, progressivament, en informació política; fins arribar a ser-ne cap de secció. El 2007 es converteix en l’editor del Telenotícies Cap de Setmana, una tasca que desenvolupa durant set anys. El 2014 és nomenat corresponsal de la CCMA a Paris, un càrrec del que és rellevat el 2018 per tornar a Barcelona. Després de la mort sobtada del seu pare el 1989, Joan Carles Peris comença a col·laborar a

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Violetas blancas' de Rafael Peris Emissió del 29 de Febrer de 2020. Rafael Peris i Mataix neix el 1932. A finals dels anys quaranta, s’inicia a la ràdio després de guanyar un concurs per formar part de Ràdio Terrassa. De seguida destaquen les seves qualitats professionals, la seva bona locució i la gran capacitat d'improvisació que posseeix; i es converteix en tot un especialista en els programes de cara al públic i d'exteriors com ara ''El personaje ante el micrófono'' o ''El ciudadano opina'', entre d’altres. Una altra tasca habitual és la d'operador de so en les representacions de radioteatre setmanals que aleshores es radiaven en rigorós directe. Totes aquestes habilitats, afegides a les seves inquietuds com a guionista, el porten a escriure un guió dramàtic expressament pensat per a ser representat en el radioteatre. Així, el 8 d'abril de 1954, s'estrena ''La sombra de Caín''. Peris, però, malgrat les bones habilitats demostrades en el mitjà, aba

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El teu nom escrit a la sorra' d-Albert Rios i Llu'is Toscas Emissió del 22 de Febrer de 2020. En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, tanquem avui el repàs dels guions radiofònics del ‘Concurs de Guions per a Radioteatre – Memorial Guillermo Salceda’ organitzat per la Fundació Rafael Peris a principis de la dècada de 1990; assistint a la representació de ‘El teu nom escrit a la sorra’ ,d’Albert Rios i Lluís Toscas. ‘El teu nom escrit a la sorra’ és un guió cuidat al detall. Explicat en primera persona, on el mateix personatge serveix de narrador de la història, cada paràgraf, cada intervenció dels personatges, les indicacions tècniques, els efectes sonors, els fragments musicals, tot ha estat expressament definit en el guió original; fet pel qual l’adaptació radiofònica és un fels punts forts que li mereixen el reconeixement. Els autors han volgut també que la història que es relata en la escassament mitja hora d

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Secret de família' de Maria Eugènia Palahí Emissió del 15 de Febrer de 2020. En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui recuperem una altra de les premiades en el ‘Concurs de Guions per a Radioteatre – Memorial Guillermo Salceda’ de la Fundació Rafael Peris; de l’edició de 1994, "Secret de família'', de la periodista Maria Eugènia Palahí Pibernat. ‘’Secret de família’’ parteix d’una situació inicial centrada en la jove parella que formen el Miquel i la Linda. La relació entre ells és aparentment normal; són joves, viuen junts, s’estimen... Però, de seguida, descobrim que la Linda té un amant amb qui es veu d’amagat. I no és un amant qualsevol, sinó el seu sogre, el pare d’en Miquel, en Ferran. A partir d’aquí, l’acció es tradueix en un joc d’infidelitats insospitades, de confessions i de secrets que amaguen tot l’entrellat. A mesura que la història avança, tot sembla a punt d’esclatar i saltar la llebre. Però,

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La veu d'una llosa' d'Aleix Puiggalí Emissió del 8 de Febrer de 2020. Nascut a Barcelona el 1966, Aleix Puiggalí i Morató comença a escriure teatre, com a afició, a finals de la dècada de 1980. Ja el 1991, ''L'estació de la disbauxa'', obté el Premi de l'Associació d'Actors i Directors; i el 1993, ''Fosc de lluna'', el Premi Enriqueta Arimany de teatre breu a la Nit de Santa Llúcia del 1993. A mitjans dels noranta, prova d'iniciar camí en la política, però, desencantat, acabà per abandonar-la poc després. També prova sort com a actor de doblatge donant veu a diferents personatges secundaris en sèries juvenils com ara ''Gent del barri'' o ''Veïns''; i de dibuixos animats com ''Musculator''; i arriba a actuar en diferents pel·lícules rodades a Catalunya, d'entre les que destaca, sobretot, ''Los sin nombre'' dirigida per Jaume Balagueró el 1999. Entretant, encara té temps per escriure ''Draps bruts'', un guió dramàtic publicat per Edicions La Magrana el

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El miol del gat' de Frederic Quer Emissió de l'1 de Febrer de 2020. En les setmanes anteriors hem assistit a la representació de diferents guions del primer ‘Concurs de Guions de Radioteatre - Memorial Guillermo Salceda’ convocat per la Fundació Rafael Peris el 1991. Avui, continuem repassant d’altres aportacions a aquest concurs, i ho fem amb el guió guanyador de la segona edició, convocada l’any 1992, que du per títol ‘El miol del gat’, i del que n’és autor Frederic Quer. A ‘El miol del gat’ s’exposa la situació d’una família on un dels seus membres pateix una malformació i una deficiència causades per una alteració cromosòmica detectada en néixer. És una situació que, més de prop o més de lluny, a tots ens en ve al cap alguna de similar. ‘El miol del gat’ és una història colpidora que gira al voltant de les deficiències físiques i psíquiques que pateix en Daniel; i narra els neguits, les dificultats, les preocupacions i les servituds que això comp

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'I la vida continuarà a Ènia' de Clàudia Mairal Emissió del 25 de Gener de 2020. Sota el títol de ‘’I la vida continuarà a Ènia’’, Clàudia Mairal (pseudònim sota el que s’hi amaguen Empar Huertas i Patricia Lázaro, dues joves universitàries de Ciències de la UAB), obté un accèssit en la primera edició del concurs, l’any 1991, gràcies al mèrit que, tal i com diu Joan Carles Peris en el comentari previ original de l’obra, suposa el fet de dur una història de ciència ficció a la ràdio amb les limitacions que això suposa. «La ciència ficció i les aventures a l’espai, han estat des de sempre un estímul incomparable per la creació artística. En literatura, Juli Verne en va ser el precursor. En cinema, Stanley Kubrick va inaugurar una nova era amb ‘’2001, una odissea a l’espai’’. No hi ha dubte que l’un i l’altre han creat un gènera que ha tingut després milers de continuadors. En ràdio, en canvi, la ciència ficció no ha arribat a ser un gènere gaire explota

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Sólo dos vidas' de Joan Rubís Guarn'e Emissió del 18 deGener de 2020. En l’audició de la setmana passada vam recuperar l’obra guardonada del primer premi del primer ‘’Concurs de Guions per a Radioteatre – Memorial Guillermo Salceda’’ que la Fundació Rafael Peris atorgà el 1991 a Lluís Vilarrasa per l’obra ‘’El trio de la benzina’’. Avui, i durant les properes setmanes, continuarem recuperant alguns dels guions guardonats en les diferents edicions d’aquests premis, i que han estat enregistrats pel Quadre de Veus de Radioteatre. Així, avui, recuperem l’obra finalista d’aquesta primera edició dels premis, ‘’Sólo dos vidas’’ de Joan Rubís i Guarné. Rubís, nascut el 1934, és un autor vocacional establert a Pineda de Mar. Implicat totalment en l’activitat del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda, esdevé un habitual de les representacions teatrals que es posen en escena, ja sigui com a actor o com a director; i forma part de la Junta de l’entitat i col·lab